La XXXIII Volta a Peu a Pego, comença.

     Després de la presentació del 19é Circuit a Peu Marina Alta i de la seua posada en marxa, ens toca començar a parlar de la nostra carrera, la XXXIII Volta a Peu a Pego.

     Esta entrada ja l'hauré escrita moltes vegades ja que estem amb l'edició numero 33 i no crec que tinga moltes coses noves que dir en este 2015. Algo nou vaig haver de dir la primera vegada que vam utilitzar el codi de barres en la zona de meta, o la primera vegada que vam realitzar les inscripcions per Internet, o cuant vam utilitzar un xip per a cada corredor o la primera vegada que entrá la informàtica en l'elaboració de les classificacions o cuant vam realitzar dos eixides simultanieges, però ara no trobe res de nou i em tem que hauré de tornar a la típiques frases d'entusiasme i d'exaltació.

     Així que comencem, una vegada més realçarem els merits de la nostra Volta a Peu a Pego.

     La primera cosa que se m'ocorre realçar són les 33 edicions, i serà complicat, però organitzar una carrera durant 33 anys té el seu merit pense jo, si organitzar una carrera és un repte fer-ho durant tants anys podria ser una heroïcitat perquè no tots estem d'acord en com organitzar una carrera i què és el que millor funcionara. I 33 anys intentant establir quals són les prioritats per al corredor són esforços que moltes vegades ens porten a que sorgisquen conflictes.

     Perquè és normal que durant tants anys vagen sorgint problemes que cada any anem intentant millorar. Si u, per exemple, per a recolzar al corredor popular vol que se li done una bossa plena però per a això cal eliminar tanques del circuit, que és el més important? Si un altre, per a millorar pensa a donar un refresc al final a canvi de córrer el risc de no tindre suficients camisetes, què és millor? Si un tercer, creu que és millor un circuit ben organitzat que una bona camiseta, què és millor?

     No es pot viure sense conflictes. Per desgràcia cada opció implica deixar de costat una sèrie de possibilitats i triar altres. Ho sabem molt bé en estos 33 anys i algunes decisions hem pres i en cada edició procurem triar les millors per als corredors. Així que hem tingut 32 oportunitats perquè esta vegada en la XXXIII Volta a Peu a Pego ens isca per fi una carrera perfecta.

     No se si la meua exaltació de la XXXIII Volta a Peu a Pego basant-me en les seues edicions ha convençut a algú així que continuare ara amb el circuit.

     Enguany encara que molt poca gent s'ho va a creure anem a repetir el circuit de l'any passat, no van a tindre cap sorpresa aquells que l'any passat ens van acompanyar i és que ens ha costat quasi 33 anys decidir-nos. Si amics meus, anem a repetir el circuit, un circuit que tornarem a recordar quilòmetre a quilòmetre en pròximes entrades, perquè pensem que val la pena insistir en este tipus de circuit. Val la pena un circuit ben senyalitzat, amb la seua ratlla blava perquè siga fàcil de seguir, uns quilòmetres de 1000 metres encara que el GPS al final ens mostre 10,100 metres, un circuit que té una part per a cada tipus de corredor, resumint un circuit que ens agradá l'any passat.

     Què més puc lloar de la carrera de Pego? Podria continuar dient que el pes de l'organització recau en Dorsal 19, però no se, preferisc concentrar-me ara en la zona de meta.

     Fa ja uns anys que vam prendre la decisió d'abandonar els afores de Pego per a tornar al centre neuràlgic del nostre poble, ens vam traslladar al passeig Cervantes i al Pla de la Font.

     Vam canviar el passeig de Michel pel passeig Cervantes, vam canviar les jacarandes pels plataners i vam portar la Volta a Peu a un dels llocs més cèntrics de Pego, ja se que no totes les decisions produïxen el mateix impacte en una carrera, algunes com la distància del recorregut pot importar més que la ubicació de la zona de meta, altres en canvi com el color de la camiseta commemorativa repercutixen poc en la carrera, així que pot ser que la ubicació de l'eixida i la meta siga un bon argument per a exalçar la Volta a Peu a Pego o tal vegada no tinga major importància per al corredor que ens visita.

     Una altra cosa que pot servir per a promocionar la carrera podria ser la constància a mantindre el primer dissabte de maig com la data de la seua celebració, amb això hem aconseguit que tots els aficionats a la carrera a peu ja la tinguen en el calendari. És una decisió que es prenc en el segle passat i encara que alguns diuen que ens sentim “obligats” per una elecció que es prenc fa anys la veritat és que cada any ratifiquem i confirmem el que vam triar fa ara 35 anys.

     No se jo si amb estos arguments podré convéncer a algú perquè confie en nosaltres per a passar una vesprada de dissabte corrent però ho seguiré intentant en pròximes entrades, encara falten dos mesos i hi ha temps per a assentar-se i pensar si realment val la pena participar en la XXXIII Volta a Peu a Pego, la resposta pot paréixer difícil, però no ho és.