Federar Dorsal 19?

Ara que estem descansant per unes setmanes del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 és temps per a anar recordant que enguany començarem els tramites per a federar al nostre club en la Federació Espanyola d'Atletisme.

Federar-se en l'esport que practiquem ens obliga en certa manera a sotmetre'ns a les normes oficials d'eixe esport, en el nostre cas les de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme, ja se que per a eixir a córrer pot paréixer que no es necessite cap reglamentació així com per a donar puntellons a un baló, però per a jugar a futbol o practicar atletisme es requerix un poc d'organització, algunes normes i reglaments que seguir i complir.

Federar el club i federar-nos cada un de nosaltres és un pas avant que en algun moment caldrà donar, la veritat és que federar-se implica deixar arrere una etapa i començar una cosa nova. Cal deixar per a créixer. Segons la imatge usada tantes vegades, l'eruga perd la seua pell per a convertir-se primer en crisàlida i després en palometa.

Quan federem a Dorsal 19 se'ns obriran les portes a unes competicions fins ara desconegudes com són el cross, la pista coberta i la pista a l'aire lliure sense oblidar-nos de les carreres de muntanya. Carreres totes elles que no coneixem per no haver tingut accés a elles, participacions que ens obligaran a acudir als  controls que realitza la federació per a poder tindre unes marques determinades, marques que ens obligaran a continuar competint per a millorar-les o per a acudir als campionats a què tinguem accés, en fi competicions noves per a tots nosaltres.

Ara la nostra mirada no arriba a veure el que ens esperara en esta nova etapa. No sabem si federar-nos o no, si ens federarem molts o pocs. Hi ha dubtes. Hi ha una vaga sensació d'incertesa. El normal quan ens encaminem cap a un món que ens és desconegut.

La seqüència lògica, poques vegades entesa, quan ens plantegem un canvi tan significatiu seria la següent: Ho necessitem? Ho desitgem? Tenim forces per a intentar-ho? Ho aconseguirem? I finalment ens ho mereixem?

Abans de començar a deliberar és clau determinar verdaderament què necessitem en Dorsal 19, perquè este és el punt crític on arranca la majoria de les nostres decisions futures.

Necessitar és un gran verb. Les necessitats un club de corredors segur que són immenses però ara ens centrarem en el tema de la federació.

Federar-se és una decisió personal que dependrà de la nostra forma de veure i entendre la carrera a peu. La federació és la forma que té cada esport de controlar el grau d'activitat més o menys professional que es realitza. I, sobretot, faculta l'atleta per a participar en el que podríem denominar “esport organitzat”; és a dir, aquelles competicions que revisten un caràcter oficial i que organitzen les federacions.

Federar-se, suposa sotmetre's a les normes que regixen l'atletisme. Així, ens tocara federar-nos en la federació valenciana que té els seus propis estatuts, que al seu torn estan sotmesos a la Reial Federació Espanyola d'Atletisme, on s'arrepleguen el catàleg de drets i obligacions que tindrem i

que, per qüestions d'espai, no posaré ací però que podràs consultar en el enllaç: http://www.rfea.es/normas/licencias.htm

La principal obligació com sol ser habitual és la de pagar la llicència i les quotes de la mateixa.

Hi ha un tema que com a corredors populars tenim oblidat i al que no prestem atenció, el dopatge. Bo, cal dir que les proves populars estan fora del sistema antidopatge. Una altra cosa és que, estiguem federats i que participem en proves oficials i llavors si que ens podran controlar, ja que poden fer-se controls dins i fora de competicions oficials. Com la Llei Antidopatge no és aplicable a les carreres populars ja que només s'aplica a les que són organitzades per la Federació, és un aspecte que serà nou per a tots nosaltres i que haurem de tindre en compte.

Com veieu així per damunt, la nostra necessitat federar-nos dependrà de desitjar o voler implicar-nos en l'atletisme oficial, encara que tal vegada fóra millor “voler” que “desitjar”. En tot cas, abans de desitjar federar-nos convé comprovar el que estan realitzant els clubs que ja ho estan i veure si volem paréixer a ells. 

En fi, una vegada que estiguem federats ja podrem participar i accedir als campionats oficials que organitza la federació d'atletisme –Campionats de mitja marató, marató, atletisme, 10 km en ruta, cross, etc.–, les nostres marques si les obtenim en les proves homologades estaran reconegudes oficialment, tindrem una assegurança medica, podrem accedir a formar part de les seleccions territorials o nacionals  –Ja siga l'absoluta, ja siga les dels veterans -  en fi entrarem a formar part de l'atletisme oficial.

Un altre aspecte que se m'oblidava i que voldria recordar són les categories menors, i que com succeïx als majors el palmito de competicions a què es pot tindre accés és molt gran i esta repartit durant tot l'any, cross, pista coberta, aire lliure, etc.

Tot açò sense oblidar que podríem incloure la Volta a Peu en el calendari oficial de la federació i utilitzar les pista d'atletisme per a realitzar alguna competició.

Bo per tant, prepararem tots els papers necessaris per a federar-nos i al setembre decidirem si donem el bot.

Estem ben representats.

Encara que puga paréixer el contrari les carreres no paren i els nostres triomfs tampoc, Máximo, Carmen i Tania no paren setmana després de setmana d'arreplegar trofeus en infinitat de carreres, el podium de moltes carreres continuen acollint als nostres corredors. Que no apareguen en este blog és només símptoma de falta de rapidesa per part de qui maneja el blog, i veu com és desbordat per la rapidesa del whatsapp, el facebook i el twitter.

Tenim la sort de tindre a corredors guanyadors en Dorsal 19, corredors que pugen contínuament al podium per a arreplegar el premi per haver realitzat una bona carrera i que fan que Dorsal 19 es nomene en les carreres.

Tots, d'alguna manera, en el moment que formem part d'un club estem cridats a representar-lo, sobretot en les carreres a les què acudim, pugem o no al podi. Quan ja siga Carmen, Tania o Máximo els que pugen al podi no sols els estan premiant per la seua carrera sinó que també són la imatge de Dorsal 19, són la part més visible de tot un club i això amb porta molta responsabilitat.

Ells i tots nosaltres quan ens posem la camiseta de Dorsal 19 no som un corredor qualssevol, no ens distingim dels altres corredors ni per la camiseta que portem, ni pel lloc a què representem, ni per les nostres marques, ni per ser distints.

Ells i tots nosaltres, en efecte, no som especials, ni utilitzem sistemes d'entrenament diferents, ni portem un gènere de vida distint. El nostre club no ha sigut inventat gràcies al talent d'hòmens estudiosos, és un club de corredors normal. I cada un dels seus membres és la imatge de tots.

A Dorsal 19 li agrada la carrera a peu, ama córrer i disfruta corrent, això és el que hem de transmetre als altres corredors, pugem o no al podi. Per això estem ben representats quan pugen al podi, ja que a Tania, Máximo i Carmen els agrada la carrera a peu, amen córrer i disfruten corrent. I ho transmeten a tots els que estan al seu voltant.

El Burgo d'Osma, club mes nombrós.

Tots els altres també tenim un important paper que exercir, tots estem cridats a  ser la imatge de Dorsal 19, a transmetre el nostre afecte per la carrera a peu, a recolzar i aconsellar als altres corredors; en definitiva, tots necessitem a tots per a mantindre la bona imatge de Dorsal 19 allí on el representem.

També hi ha la part negativa cada vegada que algun de nosaltres no es comporta amb és degut, cada vegada que algun de nosaltres realitza una acció no del tot honesta també taca a la resta de Dorsal 19, ja que no sols es veu la bona imatge sinó que també transmetem la roïna.

D'ací, la importància dels nostres corredors més significatius, dels que setmana després de setmana es pugen a un podi a transmetre tots els valors de Dorsal 19 i que d'alguna manera també ens obliguen a tots els altres a transmetre.

El meu desig en esta entrada és per a ells, però també per a tots els altres; que somrigueu, que sigueu amables, que vos mostreu interessats pels altres corredors, que vos comporteu correctament, i així, la vostra forma de ser i els vostres valors es transmetran i açò farà que ho facen també els de Dorsal 19. 

Recorda: Que la teua forma d'entendre la carrera a peu, la teua afició a córrer, si no la compartixes, no servirà de res; els teus valors com a corredor, no és perquè els amagues davall del llit o en l'armari dels teus egoismes, és perquè en definitiva, unint-se a tots els altres que els agrada córrer se sume a la gran massa de corredors.

Tu, dorsalero, eres important i vaja que sí ho eres! I tots esperem molt de tu. Compartix la teua afició i veuràs com disfrutes més corrent.

Ja hem començat el “III Open summer circuit training”

Ja hem començat. El “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 va començar el diumenge en el III Gran Fons d'Orba, costa començar però ja hem pres l'eixida.

Tot és millorable i tot ha d'anar millorant-se. O siga, un any més anem hi ha intentar anar creixent com a corredors i a progressar com a club. Açò és el més important. Cada any cal tornar a començar i enguany de manera distinta, i la primera consideració per a eixe inici, ha sigut un nou circuit per a la primera etapa, el III Gran Fons d'Orba. En conseqüència, un circuit mixt per a tot tipus de corredors que ens ha portat a tots a passar un agradable matí.

Era important començar amb bon peu, ja que sempre esperem que les coses ocórreguen d'una certa manera, que les decisions que hem pres quallen en resultats bons, i que ens preparen per a continuar amb entusiasme.  Al mateix temps volem realitzar coses noves, volem reformar, volem potser d'una manera més intima i profunda, reformar-nos a nosaltres mateixos per a ser millors i que les nostres decisions siguen cada vegada millors, i en esta primera etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ho hem aconseguit. Ha sigut millor que l'any passat.

Així que, 45 corredors ens vam reunir en el Poliesportiu d'Orba i ens vam dividir per tres circuits per a recórrer la contornada d'Orba, Tormos, Fontilles i Murla per a acabar tots esmorzant a Orba en un ambient d'amistat i camaraderia.

Enguany hi haurà també canvis en algunes de les nostres etapes, canvis que sempre es realitzaran per a aconseguir que s'adapten a més corredors, és cert que a vegades realitzem alguns canvis per a millorar i caiem en altres errors. A pesar d'això, confiem en la nostra capacitat per a trobar els errors i superar-los.

Corregir les etapes de l'any passat suposa, en primer lloc, una actitud de sana inconformitat amb el que sabem que ja ens agrada l'any passat. Gràcies a eixa actitud posarem en dubte l'èxit de l'any passat per a així poder-ho millorar.

En segon lloc, exigix tindre temps per a investigar més a fons l'etapa de l'any passat i temps per a afegir les solucions per a enguany, no mos basta nomes repetir.

En tercer lloc, corregir els errors que hem trobat implica tindre la natural confiança que l'etapa perfecta existix i que som capaços d'aconseguir-la.

En fi, els que muntem les etapes del III Open summer circuit training” de Dorsal 19 desitgem deixar arrere els errors que vam cometre l'any passat, si és que els vam cometre, el problema ens pot sorgir a l'hora de veure què canviem, com fer-ho i cap a on. Si els canvis són equivocats o no.

Hi ha canvis per a bé i canvis per a mal. Hi ha canvis que agraden i canvis que desagraden. Hi ha canvis aplaudits i canvis criticats.

Inclús l'opció de no canviar res i de deixar les etapes com estaven és, en un cert sentit, una manera de canviar cap a l'immobilisme: si un pensa que ja hem canviat prou les etapes en els anys passats i ara tocaria un període d'estabilitat per a mantindre les etapes com estaven l'any passat.

La 2a etapa del III Open summer circuit training” de Dorsal 19 serà el 14 d'agost del 2016 amb el V Gran Fons de Murla, Hi haurà canvis? Es pot millorar la de l'any passat? Prompte ho sabrem.

Tot a punt per al III Grans Fons d'Orba.

Ja coneixem per damunt com serà el III Gran Fons d'Orba, ara només ens queda dir que hi ha diverses opcions i mostrar un poc els números d'eixes dos pujades de què tant s'ha parlat.

Que existisquen diverses opcions per a realitzar esta etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 no significa que no se'n vaja a passar per les zones més interessants i boniques, simplement volem facilitar als menys entrenats la possibilitat de poder disfrutar i divertir-se.

No seria una etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 si excloguera la diversió als menys entrenats, 15 quilòmetres poden ser molts i sobretot quan hi hi ha desnivells de consideració però si eliminem alguns quilòmetres i convertim els desnivells en un agradable passeig haurem aconseguit fer una etapa per a “tots els públics” o millor dit per a tots els corredors.

Normalment quan un club és xicotet, esta format per corredors que solen tindre un nivell molt paregut i tots els entrenaments se solen establir segons eixe nivell, però al créixer hi ha corredors de tots els nivells i és llavors quan hem de buscar alternatives perquè tots puguen participar.

Desviació per a eludir Tormos.

Estem acostumats a mesurar la qualitat i la debilitat dels corredors segons paràmetres equivocats. Mesurem els ritmes, els quilòmetres que som capaços de realitzar, les marques, els trofeus aconseguits, per a jutjar si s'és un bon corredor.

Ens oblidem que eixos i altres aspectes són passatgers i mudables. Brillen durant dies, mesos o anys. Després, en un moment, o a poc a poc, deixen de valdre.

El que importa, el realment gran, el que dóna forces a qualsevol corredor, és córrer. Saber que estem rodejats de corredors que ens valoren pel simple fet d'eixir a entrenar, que podem compartir els nostres entrenaments amb tots, que som capaços de divertir-nos corrent amb els més forts o amb els més dèbils, açò és el que ens farà disfrutar més de la carrera a peu. 

El secret està a passar-ho bé corrent, a saber descobrir-ho en les mil formes d'entrenar que hi ha. Veure'l cada dia en tots els entrenaments que realitzem amb el nostre club i en cada una de les seues activitats.

La nostra energia, les nostres ganes d'eixir a córrer esta en el simple fet de córrer. Encara que ploguen crítiques per les nostres marques. Encara que ens assenyalen per com correm de tranquils.

En fi, dos pujades són les que mereixen que els prestem un poc d'atenció en esta primera etapa, una començara quan portem recorreguts 8,240 metres i amb un 15,9 % de percentatge ens portara fins al quilòmetre 8,880, pujant des dels 192 metres fins als 292 metres. L'altra ens la trobarem quan portem corrent al voltant de 10,650 i amb un percentatge del 16 % ens acompanyara fins al quilòmetre 11, pujant des dels 252 metres fins als 350.

Dos pendents prou dures pa què puguem caminar i disfrutar un poc de l'entorn, la primera serà per senda i la segona per un camí de ciment i asfalt. Ens les trobarem aproximadament a eixes distàncies de l'eixida si realitzem el circuit de 15 quilòmetres que ens portara per Tormos, si som un poc més previnguts i triem el circuit curt ens les trobarem al voltant de tres quilòmetres abans ja que evitarem el pas per Tormos.

El circuit més curt no passara per Tormos i realitzara l'entrada a Fontilles per la carretera en compte de per la senda amb el que no li llevarem la bellesa al recorregut i eliminarem entre els 3 i 4 quilòmetres.

Tindrem dos punts d'avituallament, al voltant dels quilòmetres 5 i 10, a més de la font d'Isbert que estarà aproximadament en el quilòmetre 8,6.

Cal recordar que haurem de portar una xicoteta llanterna o un frontal per a passar el túnel de la presa.

El que necessite alguna informació més la donarem el divendres en el “Sopar Acaba-Solls”  del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, on també realitzarem el VAMEVAL per a tots els que no hagen pogut fer els dos tests o els siga més fàcil el VAMEVAL.

Dir també per a acabar que l'eixida del III Gran Fons d'Orba serà des del Poliesportiu Municipal d'Orba a les 07:00 del matí del diumenge 17.

Dir també que les dutxes estaran en el mateix Poliesportiu i que esmorzarem en el Bar Al Carrer d'Orba.

Una altra cosa, la II “Tkeca” d'Oliva canvia la seua data degut a problemes logístics i passara a ser la tercera etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i es realitzara el 21 d'agost d'este 2016.

Bo, de moment crec que res més, excepte recordar que el divendres 15 tindrem el “Sopar Acaba-Solls” i que no estaria mal avisar si anem acudir per a no quedar-nos sense cervesa.

Comencem a desengranar el III Gran Fons d'Orba.

Anem hi ha començar a desvelar com és el III Gran Fons d'Orba, tots els que el pròxim 17 de juliol van hi ha començar el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 hauran d'estar atents.

Segons ens ha contat Armando el circuit llarg constara de 15 quilòmetres dels quals 10 són en asfalt, 2 de camí de terra i 3 de senda. Hi ha també algunes variants amb menys quilòmetres que ja anirem mostrant més avant.

Per als que no estem acostumats a les pujades serà un bon entrenament per a anar agafant potència en les cames, pero si som prudents,

És important destacar que no devem tindre por de realitzar alguns quilòmetres per sendes i per pistes forestals ja que el risc de lesionar-nos és molt poc i els beneficis poden ser molts si correm tranquils i sense forçar, sobretot els que no estem acostumats.

Esta etapa és bona per a anar enfortint els nostres músculs, lligaments i tendons a poc a poc i sense que es note que ho estem fent, perquè les pujades i baixades ens van a obligar a treballar tots els músculs de les nostres cames d'una manera a què no estem acostumats i això sempre ens servirà per a reforçar-los, però com he dit abans no cal forçar ja que amb el simple esforç de pujar o baixar ja és suficient.

Així que la recomanació és anar a poc a poc.

Ja se que intentar en unes cuantes línies aconsellar que devem ser prudents i pujar lentament les costeres que no coneixem i que per tant ens poden portar a l'esgotament, i que me ens facen cas és molt difícil. No em recorde ara i tampoc ho vaig a buscar qui va dir “els ports de muntanya cal començar-los com un vell per a acabar-los com un jove” i és veritat, en alguna pujada del III Gran Fons d'Orba cal fer-li cas a eixa frase.

En esta societat, fem la sensació d'anar sempre corrent i amb presses. I moltes vegades en els nostres entrenaments solem tindre poca paciència, volem fer la sèrie el més ràpida possible, volem que el “llarg” se'ns faça més “curt”, arribar dalt tan ràpid com siga possible i acabar amb la costera com si se'ns acabara el temps.

Però el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, demana calma, com totes les coses importants, la vida humana, la maduresa, la muntanya i els entrenaments ens demanen que els assaborim i els disfrutem. Per a això cal tindre paciència i serenitat ja que cada cosa té el seu propi ritme i no ens hem d'accelerar.

Particularment en estos entrenaments on molt poca gent coneix el circuit hem d'anar amb molta atenció per a actuar encertadament. Sobretot perquè cada un té el seu propi ritme i, a vegades, pretenem que tots seguisquen el nostre pas o pretenem seguir el ritme dels altres.

Hem d'aprendre a respectar el ritme de carrera de cada u. Estos entrenaments són per a sembrar i esperar.  Si aprofitem estos quilòmetres del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 per a anar “sembrant” quilòmetres de qualitat al final haurem millorat en molts aspectes, però si acabem rebentats en cada etapa si no tenim paciència haurà sigut una perduda de temps i   d'entrenament.

Tingueu paciència!

Entrenar amb tranquil·litat i serenitat dóna millors resultats que la precipitació i la celeritat. Ho diem però no ens convencem...i, a pesar que sabem que la velocitat provoca moltes lesions, quan ens interessa, correm a límit i a la babalà.

Només dos pujades d'una certa entitat ens n'anem hi ha trobar en el III Gran Fons d'Orba, dos pujades que ens poden fer odiar o amar les sendes, que ens poden fer avorrir o enamorar-nos de la muntanya, que ens poden fer detestar o mirar amb bons ulls el III Gran Fons d'Orba i és que estarà en nosaltres el decidir com ens anem a sentir després córrer.

Els circuits ens poden ajudar a realitzar bones marques, però tenen menys importància quan el que volem és divertir-nos i disfrutar de la carrera a peu, i el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 és sobretot diversió. Tot corredor ha d'incloure en els seus entrenaments una bona dosi de diversió ja que s'esta convertint en una necessitat per a tots descansar de les ocupacions de la vida diària.

Ara cada u que pense en la seua forma de divertir-se.

Les dates del “III Open summer circuit training”

El “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ja te'ls dates concretades per a la celebració dels seues etapes, per la qual cosa ja podem anar marcant en la nostra agenda o posant els alertes en el nostre mòbil perquè no se'ns oblide. 

Este calendari no és un simple recordatori. No és per a copiar-ho o guardar-ho en un lloc i oblidar-ho. No és simplement unes dates en el nostre estiu.

Este calendari pot ser un compromís amb el tu mateix, amb la teua família, amb els teus amics, amb el teu club, i amb tots aquells amb què compartixes la teua afició per la carrera a peu si a si ho desitges. Viu el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i compartix estos entrenaments i d'esta manera l'estiu serà mes entretingut.

No podem deixar de mencionar un defecte que ara com ara pul·lula en la majoria dels corredors populars i que en molts casos, fa estèril el treball de molts entrenaments. És pren consciència de la nostra forma física, és tracen objectius i metes magnifiques, però falta la constància i no per falta de capacitat o de compromís, sinó per falta de mètode.

Com a corredors tendim a pensar que els nostres entrenaments passats supliran el que no podem entrenar ara. I açò és cert. El nostre estat de forma de fa uns mesos suplirà en part la falta de l'entrenament que deixem de realitzar este estiu… clar que després que hàgem posat tots els mitjans a la nostra disposició, després que hàgem esgotat tots els nostres energies, després, en fi, que hàgem entrenat amb orde. No ens falta l'entusiasme, no ens falten els energies, però a vegades acusem un cert desorde en el nostre actuar. Tenim molt bones intencions, però som poc eficaçs a dur a terme les nostres determinacions i tot perquè no pensem els nostres carreres amb un programa, una guia i un calendari. És a dir, no pensem amb eficàcia.

Ho sabem: tots som gent ocupada: el treball diari, els amics i la família que exigix de nosaltres tantes energies i tant de temps, els compromisos d'última hora, tot això, Ens deixa temps per a complir amb el nostre calendari de carreres? Hem d'aprofitar amb avarícia tot el temps disponible. I aprofitar-ho amb avarícia és aprofitar-ho amb eficàcia: fer mes en menys temps, fer i deixar de fer. Moltes vegades no administrem be el temps i el que podem fer en mitja hora ho fem en dos hores.

Una anàlisi detallada de l'ús i administració del nostre temps ens portarà a traçar un programa, una guia i un calendari per a dur a terme els accions que ens vam proposar per a l'estiu.

I que no ens faça por revisar mensualment el programa i veure la forma en què ens estem acostant (o allunyant!) dels fiques que ens havíem proposat. No hi hi ha cosa pitjor que la derrota pactada amb la indolència, el descuit i la falta de treball sistemàtic i programat.

En fi, este és el nostre calendari d'activitats d'este estiu o el que és el mateix els dates dels etapes del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, ara només has d'afegir totes els carreres en què penses participar i tindràs un estiu ple de molts quilòmetres.