Els MAS

Este és el nostre ultime informe sobre la marató, la temporada praticament esta acabada, De Juliol a Juliol, i com no podia ser d'una altra manera, ens toca parlar dels MAS, dels que s'han atrevit i que han realitzat el seua marca personal, si pensem que totes les marques personals són increïbles, cal tindre en compte que quan realitzem una marca personal vol dir que en cap de les nostres maratons anteriors hem corregut tan ràpid, la marca personal en el corredor popular és el màxim que se li podria exigir, siga la marca que siga – Els números no tenen importància- , estos corredors han realitzat el seu màxim esforç en la marató, aconseguir córrer mes ràpid que mai és alguna cosa que només és comparable a la primera marató, i té un punt afegit que li dóna la màxima importància, i és que no pots saber si aconseguiràs córrer alguna altra vegada un poc mas ràpid, és com arribar a la cima d'una muntanya i et dónes compte que en esta muntanya ja no pots pujar mes alt, cal baixar i tornar a començar, buscar una altra muntanya, buscar una altra marató i començar a entrenar així que una altra vegada a pujar sense saber si esta vegada podràs arribar a la cima, i és que en açò de la marca personal no hi ha ningú mas important que un altre, quan a l'escalador William Hergoz li van preguntar qui era per a ell, el mas gran escalador de la història contesta "No és més, qui més alt puja sinó aquell que induït per la bellesa que el rodeja, més intensament la sent" i així deuria ser en la marató popular, el mas gran és el que mes ho ha disfrutat, el que tinga la més bella història que contar de la seua marató i aquell que cada vegada que recorde la seua marató se senta orgullós del que realitza.

En esta temporada nostres MAS són:

Laura Pascual.
Briones.
Enrique Llambies.
Carlos Siscar.

Laura Pascual.Començare per Laura, dos maratons ha corregut esta temporada, les dos ha molt alt nivell, en Sant Sebastià prop del seu marca personal, i és que quan corres una marató amb l'únic fi d'acabar i t'acostes a la teua marca personal diu molt del teu estat de forma, i és que la muntanya de Laura s'anomena Marató, la subira moltes vegades i en la majoria d'elles arribara a la cima però té l'avantatge que disfruta del paisatge, gaudix de cada revolta de la senda i es divertix cada vegada que ha de fer un esforç, com el va fer a València.
I és que la marató de València és la seua carrera, és on se sent a gust, on els 42 Km. són per a ella mes curts, mai ha fallat a València ni València li ha fallat, sempre la a acabat bé i amb marca personal, els últims Km. de la marató de València són els seus millors quilòmetres.

Briones.
Enguany, una marató, una sola oportunitat i l'aprofita, sap triar el seu ritme i mantindre'l, en Sant Sebastià va estar perfecte, sempre concentrat en el ritme no es despista en cap moment, sàvia el que volia i ho va aconseguir, no va caure en cap de les nombroses trampes que presenta la marató, es podria dir que és un corredor segur i consistent, és capaç de mantindre un ritme fort durant molts quilòmetres, virtut que aprofita molt bé en els "llargs" aconseguint així traure molt de rendiment al seu entrenament.
Segons el meu paréixer el seu marca personal no representa la seua qualitat, però a poc a poc la anira baixant sense massa esforç en la pròxima temporada tornarà segur a esta secció.

Enrique Llambies.Per fi realitza el seua marca personal, val molt més i vull insistir en el fet que val molt mes, és per mi sens dubte el corredor de Pego amb mes qualitat, el seu físic és capaç de suportar qualsevol tipus d'entrenament ja siga en resistència com en velocitat, però té el seu tendó d'Aquil·les, i s'anomena treball, gasta moltes energies treballant, té un treball massa físic per a poder assimilar bé els entrenaments, el que en marató és un problema perquè no arriba a transformar la qualitat dels seus entrenaments en una resistència suficient per als 42 Km. Però la seua qualitat i el seu marca en marató ens diu que continuara baixant la seua marca moltes vegades.

Carlos Siscar.
Porta ja dos temporades extraordinàries, és el nostre millor corredor en Maratons i en Mitjes, és un cas especial, en quantes ocasions en les nostres tertúlies havíem parlat dels problemes que tindria Bay per a córrer bé la marató?, la seua estatura -massa alt-, el seu pes –massa pesat- , i quan any rere any s'estavellava en el "mur" i a partir del Km. 30 no aconseguia córrer amb comoditat, nosaltres pensant que teníem raó i ¿totes les vegades que pensabem i diem que la marató no era la seua distància?, segur que han sigut tantes com les que ell s'ha encabotat a demostrar-nos el contrari, dos anys porta magistrals dos temporades que haurà d'emmarcar, dos temporades en què ha sigut el nostre millor corredor en les nostres dos distàncies predilectes la Marató i La Mitja i per descomptat realitzant marques personals, els seus 2 h. 44 m. en la Marató de València d'enguany és una esbossa molt difícil de passar però jo ja no li pose limites a Bay, perquè segur que me'ls trencaria, ja s'encarregara ell de continuar baixant el seu marca i ensenyant-nos que tot és possible en Marató.