La SUOR I LA CALOR.

Estic veient el Tour i veient com suen, ancara que blou, i em done compte que este matí, molt de parlar de l'aigua i s'ha oblidat dir alguna cosa de la calor que suportarem, encara que esta vesprada pareix que sera menys, si algú abans d'anar a córrer esta vesprada llig açò espere que li servisca d'alguna cosa sinó que ho tinga en compte la resta de l'estiu.

PERÒ QUÈ OCORRE EN EL NOSTRE ORGANISME AMB LA CALOR EXTERNA O PROVOCAT PER L'ESFORÇ?
Quan el cos en repòs s'exposa a la calor (> de 28é C de temperatura ambient, cuasi tot el estiu a Pego) o quan correm, el contingut calòric del cos tendix a augmentar, i els vasos sanguinis de la pell es dilaten (vasodilatació) augmentant el flux sanguini i elevant la temperatura dèrmica. Si la temperatura exterior és menor que la de la pell, es facilita la pèrdua de calor, si la càrrega de calor és prou gran (entrene, temperatura exterior alta), s'activen les glàndules sudorípares i a l'evaporar-se la suor produïda, la pell es refreda. L'activació de les glàndules sudorípares provoca que l'evaporació de la suor extraga calor del cos i origina una pèrdua de calor per evaporació.

Quan correm en un entrene intens, marató o un dia amb calor, produïm calor que ha de ser eliminat i dissipat per a impedir un excessiu calfament i una hipertèrmia. L'activitat física té major efecte que les condicions ambientals sobre la pèrdua insensible d'aigua (pel tracte respiratori) i la pèrdua per suor, per esta raó un equilibri líquid adequat en l'organisme exercix un paper important per a mantindre una capacitat òptima del rendiment. No sols perdem aigua amb la suor, també electròlits, que han de ser reemplaçats per a evitar la deshidratació.

Es calcula que tenim almenys 2 milions de glàndules sudorípares en la pell. La diferència individual de capacitat per a suar és molt gran, algunes persones manquen totalment de glàndules sudorípares. A mesura que una persona s'acostuma a la calor, augmenta la quantitat de suor que es produïx en resposta a una situació normal de tensió calòrica. Encara que els factors que participen en la regulació de la temperatura corporal són desconeguts en general.

La SUOR conté diferents sals, especialment ClNa (Clorur sòdic) en conseqüència una transpiració excessiva pot originar una pèrdua considerable de sal. Encara que el contingut salí de la suor és menor que el de la sang, i en conseqüència, la pèrdua per transpiració ocasiona un augment de la concentració salina de la sang.

Amb temperatures elevades i augment de la humitat, podem perdre 1 L/hora de suor a l'entrenar, suposant una pèrdua addicional de sodi major de 35 a 50 mmol/L (0,8 a 1,15 g/L), per esta raó els corredors hem d'assegurar diàriament no sols la ingesta adequada de líquids sinó que també hem de controlar el consum adequat de sodi.
La pèrdua de suor varia d'acord amb diversos factors, com la intensitat i duració de l'exercici, l'edat, el sexe, l'entrenament, l'aclimatació a la calor, la temperatura de l'aire, humitat, velocitat del vent, nuvolositat, tipus de roba i taxa de suor individual. De no reemplaçar-se l'aigua que es perd a través de la suor, s'arriba a la deshidratació, i pot desembocar en fallades cardiovasculars i lesions greus per la calor.

Un estudi sobre la taxa de sudoració del corredor Alberto Salazar, durant la marató olímpica de 1984 va evidenciar que va ser de 3,7 L/hora.

L'exercici muscular pot acompanyar-se d'importants pèrdues d'aigua per via metabòlica (la major part de reaccions energètiques necessiten la molècula d'aigua per a ser actives), per via respiratòria i sobretot per via cutània.

Amb l'evaporació de la suor en la superfície de la pell eliminem la calor (prop de 580 Kcal. Per litre de suor evaporada), provocat essencialment per l'exercici però també per la temperatura exterior. Segons la intensitat de l'exercici i les condicions climàtiques, esta pèrdua pot ser considerable.

Les dones i xiquets tenen menys sudoració que els hòmens.

EFECTES GENERALS DE LA DESHIDRATACIÓ EN LA SALUT:
És un factor de risc per a l'esgotament per calor i per als infarts de miocardi.
Pot augmentar la probabilitat o severitat d'un fallada renal agut.
Junt amb el dèficit de sodi està associat a rampes musculars.
El consum de fluids que excedixen el nivell de suor, és el factor principal que lidera l'hiponatremia associada a l'exercici.
Grans pèrdues de sodi per mitjà de la suor i baixa massa corporal (i a aigua total corporal) poden contribuir a l'hiponatremia associada a l'exercici.

Com podeu comprovar molt de ull a la calixa.