IN MEMORIAM
dimecres, 23 de juliol del 2008
Han passat 100 anys d'aquell 24 De Juliol de 1008.
Demà quan siguen les 14,33 hores hauran passat 100 anys d'aquell 24 De Juliol de 1008 i, llavors davant del Castillo de Windsor, estava a punt de començar la marató de les Olimpíades de Londres, estava a punt de començar la història d'una prova atlètica que s'ha convertit en una carrera mítica, estava també a punt de formalitzar-se una distància especial i també esta a punt de començar un dels episodis mes coneguts de la història dels moderns Jocs Olímpics, l'increïble carrera del nostre entranyable Dorando que amb el Dorsal 19 en el seu pit, entraria també eixe dia en la llegenda moderna de la marató, aquell dia van començar a córrer-se els 42195 m. Fa ara 100 anys d'aquell dia.
El nostre amic Dorando Pietri no era com es pot pensar un corredor ocasional eixe dia, no va decidir córrer la marató de sobte era ja un gran corredor, però per a entrar en la història cal guanyar una Olimpíada i encara que Pietri no ho va fer si que es el primer corredor a acabar els mítics 42195 metres i això és HISTÒRIA.
Pietri va nàixer en Mandrio una pedania de Correggio, Itàlia però va passar la seua joventut en Carpi en la província de Mòdena on va treballar d'ajudant en una fàbrica de confecció. Al setembre de 1904 el corredor més famós d'Itàlia en eixa època Pericle Pagliani, va prendre part en una carrera en Carpi. Pietri atret per la carrera va prendre part en la mateixa vestit amb la roba del seu treball. Així i tot va finalitzar la carrera per davant de Pagliani. Uns pocs dies després Pietri va debutar quedant segon en una carrera de 3.000 m'a Bolonya.
El seu primer èxit internacional arribaria l'any següent al véncer en els 30 Km de París. El 2 d'abril de 1906 Pietri va véncer en la marató de qualificació per als Jocs Intercalats que s'anaven a disputar a Atenes eixe mateix any. En la carrera olímpica va haver d'abandonar a causa d'una malaltia intestinal, quan liderava la prova amb un avantatge de 5 minuts.
En 1907 va véncer en el Campionat d'Itàlia. En eixe període era el millor corredor italià des dels 5000 m fins a la Marató.
Jocs Olímpics de 1908.
Dorando Pietri va preparar a consciència els Jocs Olímpics de Londres. En una carrera en Carpi va córrer els 40 km en 2 hores i 38 minuts. La prova de Marató de Londres mesurava 42.195 km (distància que es va convertir en l'oficial a partir de 1921) i en ella van prendre l'eixida un total de 56 corredors entre els que es trobaven Pietri i el seu compatriota Umberto Blasi. La carrera va començar a les 14.33 h del 24 de juliol, amb un temps molt calorós.
Pietri va començar la carrera amb un ritme lent però a partir de la segona mitat de la carrera va accelerar el ritme i en el km 32 es trobava situat en segona posició a 4 minuts del sud-africà Charles Hefferon. Quan Pietri va saber que Hefferson estava patint una crisi va accelerar encara més el ritme atrapant-li en el km 39. Però a partir d'este moment Pietri comença a patir els efectes de la fatiga extrema i la deshidratació. A l'entrar a l'estadi Pietri pren el sentit de la pista equivocat i quan els jutges li redirigixen cau a terra per primera vegada, davant dels ulls de 75.000 espectadors.
Encara caurà altres quatre vegades més i en cada ocasió és ajudat a alçar-se pels jutges. Finalment arriba a meta en 2 hores 54 minuts i 46 segons, tardant 10 minuts a recórrer els últims 350 metres. En segon lloc arriba el nord-americà Johnny Hayes. Immediatament la delegació Nord-americà presenta una reclamació per l'ajuda rebuda per Pietri que finalment és acceptada i Pietri és desqualificat.
Celebritat Internacional
Com a compensació per la pèrdua de la medalla la reina Alexandra li fa entrega d'una copa de plata.
Pietri es convertix ràpidament en una celebritat internacional. El compositor Irving Berlín li dedica una cançó titulada "Dorando" i comença a rebre invitacions per a participar en carreres d'exhibició als Estats Units. El 25 de novembre de 1908 en el Madison Square Garden té lloc una carrera entre Pietri i Hayes que és vençuda per l'italià. Una carrera semblant té lloc el 15 de març de 1909 també amb victòria de Pietri. En total vencerà en 17 de les 22 carreres que disputa en terres americanes.
Al seu retorn a Itàlia al maig de 1909 continua corrent professionalment durant dos anys més. El seu última marató el disputa en Bons Aires el 24 de maig de 1910 on aconseguix el seu millor marca personal amb un temps de 2 hores 38 minuts i 2 segons.
L'última carrera a Itàlia seran els 15 Km de Parma el 3 de setembre de 1911, en la qual venç. Després de la victòria en una carrera en Göteborg a l'octubre del mateix any posarà fi a la seua carrera atlètica a l'edat de 26 anys. Durant els seus anys com a professional va guanyar 200.000 lires una gran suma de diners per a eixa època.
En eixe moment es trasllada a Sant Remo a treballar en un taller allí viurà fins a la seua mort als 56 anys d'edat a causa d'un infart.
Com veieu ja ha passat un segle, cent anys en què el fenomen de la marató a crescut fins a uns llocs que eren impensables per aquelles dates, la quantitat de maratons que es corren en tot el món i sobretot el numere de corredors que els acaben asseguren que d'ací a cent anys es continuara el mateix entusiasme per esta carrera que Dorando Pietri amb eixe Dorsal 19 va fer entrar en la llegenda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Dorsal 19!
ResponEliminaHe estat mirant al google informació relacionada amb l'aniversari del Pietri i m'he trobat el teu blog.
A part de saludar-te des de Barcelona, et passo un enllaç del forum www.corredors.cat que potser coneixes, on vaig penjar una revisió d'aquesta mítica marató. Espero que t'agradi.
http://www.corredors.cat/index.php?topic=3811.0
Per altra banda potser coneixes ja el web següent, però per si de cas te'l passo. Aquesta gent han tret un llibre del Pietri que el pots demanar per mail i pagar per PayPal. Està bé, tapa dura, amb moltes fotos, més de 300 pàgines i això sí en italià.
http://www.dorandopietri.it/biografia_en.asp
http://www.dorandopietri.it/volume_en.asp
Daniel Justribó 'danili'